recepcio ovuls

Recepció d'òvuls

Què és la donació d'ovòcits?

La donació d'ovòcits, també anomenada como ovodonación, és una tècnica de reproducció assistida que permet que una dona doni òvuls a una altra amb la finalitat que aquesta última pugui aconseguir un embaràs. En primer lloc és necessari que la donant es sotmeti a un tractament hormonal i, una vegada obtinguts els òvuls a través de punció, aquests siguin inseminats en el laboratori amb el semen de la parella de la receptora. Els embrions obtinguts seran transferits a l'úter de la dona receptora.

Des de quan existeix l’ovodonació i com funciona?

La donació d'ovòcits va ser autoritzada per la legislació espanyola l'any 1988. És un acte voluntari, altruista i anònim. Es procura que la donant i la receptora presentin similituds en els principals trets físics, però la identitat de la donant sempre queda en l'anonimat més absolut i l'única informació que es podria arribar a facilitar és aquella que tingués rellevància per al control de la gestació, com per exemple l'edat i el grup sanguini-Rh.

Qui pot ser donant d'ovòcits?

Pot ser donant tota dona entre divuit i trenta-cinc anys que desitgi ajudar a parelles estèrils i que no pateixi malalties conegudes ni tingui antecedents de malalties hereditàries. És necessari que el seu estat de salut física i psicològica sigui la idònia, per la qual cosa serà sotmesa a una exploració física complerta i, seguint el que estableix la legislació vigent, a la pràctica d'una sèrie de proves analítiques així com una avaluació psicològica a fi d'assegurar el seu bon estat de salut.

La donació és retribuïda?

No, la legislació prohibeix específicament aquest fet. No obstant això, les donants reben una compensació que és directament proporcional als molèsties rebudes i al temps perdut per sotmetre's al tractament.

En quins casos pot estar indicada la recepció d'ovòcits?

Les indicacions poden ser diverses, però la major part de casos corresponen a dones que, tot i tenir un úter normal, presenten una de les dues alteracions següents:

  1. Disfunció prematura de la funció ovàrica: per exemple, casos de menopausa precoç o de dones que han sofert tractaments amb radioteràpia i/o quimioteràpia.
  2. Ser portadores de malalties genètiques potencialment transmissibles o bé presentar antecedents de fracassos successius en els intents de cicles de fecundació in vitro anteriors, ja sigui per falta de resposta al tractament estimulant ovàric o per la mala qualitat dels ovòcits o dels embrions. No obstant això i, a diferència dels casos anteriors, conserven la seva funció ovàrica.

És una tècnica que s'utilitza freqüentment? Es pot aplicar a qualsevol edat?

En tots els països desenvolupats s'ha produït un augment exponencial de la demanda de tècniques de reproducció assistida, i molt especialment de les d’ovodonació.
El retard en l'edat en la qual les dones es plantegen la possibilitat de tenir fills i, en conseqüència, la gran demanda que genera el grup de dones de 40 anys o més, són les causes fonamentals que justifiquen aquest increment. A partir d'aquesta edat, és ben conegut que la capacitat reproductora de les dones, tant la natural com aquella que s’ajuda per fecundació in vitro, és molt inferior a la de les dones més joves.

Quins estudis necessiten la possible receptora i la seva parella?

Abans d'iniciar el tractament, és necessari realitzar un estudi bàsic a fi de descartar problemes de salut generals o específicament ginecològics que puguin contraindicar o dificultar la gestació que es vol aconseguir. Òbviament, cada cas requereix d'un seguiment particularitzat, que pot fer que en determinades ocasions sigui necessari dur a terme estudis més complets. La valoració bàsica inclou:

  1. Història clínica i exploració física. Exploració ginecològica.
  2. Estudi de la cavitat uterina mitjançant una hidroscòpia o bé una histerosalpingografia
  3. Ecografia ginecològica.
  4. Analítica general completa, inclosos estudis microbiològics i els grups sanguinis-Rh dels dos membres de la parella.
  5. Seminograma de l'home.

Quina preparació i tractament ha de rebre la receptora?

És necessari dur a terme un tractament que prepari l'úter de la receptora i ho deixi en condicions òptimes per rebre els embrions procedents de l’ovodonació. Per aconseguir aquest objectiu, s'utilitza un tractament hormonal amb estrògens i progestàgens, que poden administrar-se per via oral, amb pastilles o per via transdèrmica, amb pegats. És un tractament suau que no sol produir efectes secundaris.

Si la futura receptora pertany al grup de pacients que tenen la funció ovàrica conservada, abans és necessari inhibir la funció ovàrica espontània amb una única dosi d'un altre preparat hormonal per via intramuscular.

El primer control ecogràfic, per valorar l'estat de l'úter, s'acostuma a realitzar al cap de 14 o 15 dies d'haver iniciat el tractament amb estrògens. A partir d'aquest control, s'individualitza la dosi hormonal, amb la qual la donant haurà de continuar fins al dia de la possible donació. Aquest tractament pot arribar a mantenir-se fins a 90 dies, sempre que no hi hagi sagnat vaginal. Si aquest aparegués, caldria reiniciar el cicle, reajustant el tractament en cas necessari. Si després de la transferència d'embrions es produeix l'embaràs, la receptora ha de continuar amb el tractament hormonal durant diverses setmanes més, fins que s'estabilitzi la seva situació hormonal.

Com i quan s'obtenen els embrions?

Una vegada obtinguts els ovòcits de la donant per punció fol·licular, s'inseminen amb el semen de la parella de la receptora. L'endemà ja es coneix el nombre d'ovòcits fecundats. Si tot va bé, la transferència embrionària es realitza dos o tres dies després de la punció.

Poden criopreservar-se els embrions obtinguts per ovodonació?

Si la preparació de la receptora es fa paral·lela al tractament de la donant i els embrions obtinguts es transfereixen en fresc, parlem d'un tractament de ovodonació sincrònic.
En alguns casos també pot aplicar-se un tractament asincrònic, que vol dir que els embrions obtinguts per ovodonació es criopreservan i posteriorment, quan les circumstàncies són les adequades, es transfereixen a la receptora.

Poden entrar en aquests programa receptores que resideixen en llocs allunyats sense necessitat d'estar durant tot el procés a la nostra ciutat?

Sí, les pacients interessades al programa d’ovodonació que tinguin la seva residència lluny de Barcelona, inclusivament en altres països, poden també entrar al nostre programa.

El nostre protocol permet fer un seguiment i control coordinat que minimitza el temps en el qual la receptora ha de romandre a la nostra ciutat. No obstant això, és imprescindible que segueixi el següent circuit:

  1. Acudir a una primera visita a FIVclínic de valoració general del cas, que servirà per rebre informació sobre els possibles tractaments. És important aportar l'historial mèdic i tots els estudis realitzats prèviament.
  2. Realitzar les proves requerides en cada cas.
  3. Criopreservar el semen de la parella al nostre banc.
  4. Realitzar els controls ecogràfics a la ciutat on es resideixi, però acceptant que el control i l'ajust de la medicació, en funció dels resultats dels anteriors controls, es faci sempre des de FIVclínic. Serà necessari establir el mecanisme de comunicació més adequat en cada cas, (telèfon, correu electrònic, etc.).
  5. Acudir al centre el dia de la transferència embrionària.

Quin és la probabilitat de gestació i de complicacions de l'embaràs? Té efectes secundaris?

Es pot esperar un resultat favorable en aproximadament un 50% de casos. Les possibilitats de tenir una gestació múltiple s'incrementen lleugerament. La taxa de gestació ectòpica o d'avortament no és superior a la de les altres tècniques de reproducció assistida.

Com obtenir més informació?

E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Tel.: 93 227 98 98

Horaris: de dilluns a divendres de 8 a 21 h, festius i caps de setmana de 10 a 13 h