inseminacio artificial

Inseminació artificial

En què consisteix?

És la introducció dins l’úter d’una mostra seminal convenientment preparada en un moment proper a l’ovulació.

Tipus d’inseminació

Inseminació artificial conjugal (IAC): inseminació artificial amb una mostra de semen de la parella.
Inseminació artificial de donant (IAD): és la mateixa tècnica, però amb una mostra procedent d’un donant de semen.

En quins casos s’aconsella la IAC?

La causa d’esterilitat de cada parella ha de ser tractada de forma individualitzada, però en general els principals motius pels quals duem a terme la IAC són:

  1. Esterilitat de causa desconeguda, de menys de 3 anys de busqueda gestacional.
  2. Alteracions lleus al seminograma. Mitjançant la preparació de la mostra seminal al laboratori es pot aconseguir un nombre suficient d’espermatozoides de bona mobilitat.
  3. Fracàs d’altres tractaments (com la inducció a l'ovulació) en casos d’esterilitat masculina o femenina, sempre que la dona tingui, com a mínim, una trompa permeable (no obstruïda).

En quins casos s’aconsella la IAD?

  1. Dones sense parella masculina
  2. Absència d’espermatozoides en l’ejaculació que no es pot resoldre amb altres tècniques
  3. Homes portadors de determinades malalties hereditàries que poden ser transmeses a la seva descendència

En què consisteix la inseminació artificial?

Tant en la IAC com en la IAD, el primer pas consisteix a dur a terme una estimulació de l’ovulació, per augmentar les possibilitats d’èxit del tractament. La medicació és injectable, però pot ser administrada per la mateixa pacient de forma molt senzilla. El tractament dura habitualment entre cinc i dotze dies, durant els quals es practiquen entre un i tres controls mèdics a la pacient per mitjà d’anàlisis hormonals i ecografies, fins que l’ovari està preparat per a l’ovulació. Just en aquest moment es provoca l’ovulació, de manera que la sortida de l’òvul de l’ovari coincideixi amb el dia en què es duu a terme la inseminació.

En el cas de la IAC, el dia de la inseminació la parella obté una mostra seminal que es prepara al laboratori d’andrologia per tal de seleccionar els millors espermatozoides, en general els de més mobilitat i morfologia normal.

Un cop preparada la mostra, procedent de la parella (IAC) o bé d’un donant de semen (IAD), es duu a terme la inseminació pròpiament dita: es col·loca l’espèculum vaginal (com en una revisió ginecològica), s’introdueix una cànula molt fina fins a l’interior de l’úter i s’injecta la mostra seminal a través de la cànula. La tècnica és indolora i no requereix repòs posterior.

Efectes secundaris i riscs

Durant les primeres hores després de la inseminació, la dona pot tenir molèsties abdominals lleus i pot notar l’aparició d’una discreta secreció vaginal, de vegades tenyida de sang. Amb la pauta d’estimulació ovàrica utilitzada al nostre centre, l’aparició de complicacions és excepcional.
El desenvolupament d’una síndrome d’hiperestimulació ovàrica (retenció important de líquids, generalment a l’abdomen), secundària a l’estimulació de l’ovulació, és un fet rar.
El risc de gestació múltiple és inferior al 10%.

Possibilitats d’èxit

IAC: Malgrat que les possibilitats d’aconseguir un embaràs són lleugerament inferiors a les de la  FIV, les IAC ens permeten aconseguir gestacions en moltes parelles sense necessitat de recórrer a altres tècniques de reproducció assistida més costoses i complexes. No obstant això, si no s’aconsegueix l’embaràs al cap de tres o quatre IAC, s’aconsella canviar de tractament, habitualment passant a cicles de FIV, ja que les possibilitats d’èxit disminueixen a partir de la tercera IAC.

IAD: La taxa d’embaràs és superior a la de la IAC, ja que la dona que rep una mostra seminal de donant no sol presentar problemes de fertilitat. En general, aconsellem realitzar fins a sis IAD abans de plantejar un canvi de tractament.