induccio ovulacio

Tractaments d'inducció a l'ovulació

Quan s’utilitzen?

Aproximadament el 20-25% de les pacients que consulten per esterilitat presenten alteracions de l’ovulació en forma d’ovulacions retardades i/o infreqüents, o de manca absoluta d’ovulació. Per tant, aquestes pacients presenten menstruacions irregulars, fins i tot inexistents. En aquests casos està indicat procedir a tractaments inductors de l’ovulació si es confirmen com a normals la resta d’exploracions de l’home (seminograma) i de la dona (ecografia i/o histerosalpingografia).

En dones estèrils que ovulen regularment però que han de ser sotmeses a inseminació artificial s’acostumen a fer servir també tractaments estimulants de l’ovulació suaus, atès que permeten augmentar les possibilitats d’embaràs.

Com és el tractament?

Els tractaments inductors de l’ovulació requereixen l’administració de preparats hormonals d’aplicació subcutània amb pautes d’utilització que dependran del tipus d’anovulació. Aquests tractaments comporten controls ecogràfics i analítics periòdics durant tot el cicle ovulatori.

Existeixen diferents tipus de tractament?

Existeixen dos tipus de tractament hormonal diferents:

  1. Pacients amb anovulació del tipus I: Es fan servir dos tipus de preparats hormonals que s’administren per via subcutània.
  2. Pacients amb anovulació del tipus II: La majoria de casos corresponen a pacients amb una síndrome d’ovari poliquístic. En aquests casos es fa servir inicialment clomifè per via oral i, posteriorment si no s'aconsegueix la gestació, FSH per via subcutània.

Quant temps dura aquest tractament?

S’aconsella repetir la inducció de l’ovulació durant un període que oscil·la entre els quatre i els sis mesos i, si no s’aconsegueix la gestació, s’indiquen tècniques de fecundació in vitro o inseminació artificial.

Quines possibilitats hi ha d’aconseguir un embaràs?

Les possibilitats d’aconseguir un embaràs oscil·len entre el 15 i el 20%.