fecundacio in vitro

Fecundació in vitro (FIV)

Que és la fecundació in vitro?

Quan una parella s’ha sotmès a l’estudi complet d’esterilitat i s’arriba a un diagnòstic, un dels tractaments que sovint s’indica és la fecundació in vitro (FIV). Es tracta d’una tècnica de reproducció assistida que consisteix, en primer lloc, a aconseguir la fecundació de les gàmetes  (oòcits i espermatozous) in vitro —és a dir, al laboratori— i  posteriorment a transferir el producte d’aquesta fecundació, els embrions, a l’úter de la dona.

embrio 4 celules
embrió (4 cel·lules)
embrio 8 celules
embrió (8 cel·lules)

 

Quines són les fases d’aquest procés?

1. Tractament d’estimulació ovàrica:

És un tractament hormonal d’estimulació que provoca el creixement de diversos fol·licles alhora i la maduració consegüent dels oòcits que contenen, per poder-los extreure posteriorment i generar embrions que transferirem a l’úter. Aquests tractaments acostumen a durar de 12 a 15 dies. Generalment vénen precedits d’un tractament hormonal previ que serveix per evitar la interferència del funcionament espontani de l’ovari amb el tractament estimulant.

Cada pauta de tractament s’individualitza segons la resposta de la pacient, fet que comporta la realització de controls durant l’estimulació (ecografies i analítiques hormonals). Tot aquest procés s’intenta simplificar i facilitar al màxim, a fi que interfereixi poc en la seva vida quotidiana.

Quan la major part dels fol·licles tenen la grandària òptima per ser aspirats i obtenir-ne els òvuls que hi ha dins, es programa la punció fol·licular.

2. Punció fol·licular i recuperació dels oòcits:

La punció dels fol·licles implica una intervenció quirúrgica molt senzilla que no requereix ingrés. Es fa per via vaginal i sota  control ecogràfic.

Durant la punció, s’aspiren els fol·licles que s’han anat desenvolupant arran de l’estimulació, i es recull en tubs el líquid que se n’obté per tal de procedir a l’aïllament dels oòcits. Els oòcits recuperats es col·loquen en una placa amb medi adequat, dins d’un incubador que manté les condicions òptimes per al seu cultiu, fins al moment de la inseminació per fecundació in vitro.

3. Preparació de la mostra de semen:

Paral·lelament a l’obtenció dels oòcits, és necessària la participació de la parella masculina per obtenir la mostra de semen. Aquesta participació no cal si s’utilitzen mostres de donant. També es pot avançar en el temps utilitzant mostres criopreservades ja prèviament.

En qualsevol dels casos, la mostra es prepara al laboratori per tal de recuperar-ne els espermatozoides més vàlids (en general, els que tenen millor mobilitat), que seran els utilitzats per a la fecundació dels oòcits.

4. Fecundació in vitro i microinjecció espermàtica (ICSI):

La fecundació del oòcits al laboratori pot efectuar-se mitjançant la tècnica in vitro estàndard o per microinjecció espermàtica.

La fecundació in vitro estàndard consisteix a afegir a la placa de cultiu, que conté els oòcits, una quantitat determinada d’espermatozoides. Només s’utilitza aquesta tècnica quan la mostra de semen es troba dins dels paràmetres de normalitat i l’origen de l’esterilitat és femení o desconegut.

La microinjecció espermàtica (ICSI) s’utilitza en aquells casos en què la mostra de semen es troba al límit de normalitat o és clarament patològica. Consisteix en la introducció mitjançant una micropipeta d’un espermatozoide en cada un dels oòcits “madurs”; és a dir, aquells oòcits que es troben en condicions de ser fecundats

En ambdós casos, es fecunden al voltant del 70%-80% dels oòcits.

5. Observació de la fecundació:

Al cap de 17-20 hores del procés descrit anteriorment, generalment el dia següent, s’observen els oòcits per comprovar si hi ha hagut fecundació i per descartar que aquesta sigui anòmala.

S’informa del resultat de la fecundació a les pacients i, si escau, es programa la transferència dels embrions, habitualment en un termini de 48 a 72 h.

6. Transferència embrionària:

La transferència embrionària consisteix a ubicar els embrions seleccionats a l’úter de la dona. Després de la punció es comença un tractament hormonal amb progesterona per via vaginal, que es mantindrà unes setmanes si s’aconsegueix l’embaràs o, en cas contrari, fins a l’aparició de la menstruació.

El nombre d’embrions a transferir és una variable que depèn de diversos factors i que finalment es decideix conjuntament, de comú acord, entre els professionals del Centre i la parella. Hi intervenen factors tan variats com l’edat, les causes i temps d’esterilitat, les gestacions prèvies i, molt especialment, el nombre i la qualitat embrionària. El límit legal màxim d’embrions que es poden transferir és de tres.

Mentre el metge prepara la pacient per al procés, el biòleg col·loca en un catèter acoblat a una xeringa una petita quantitat de medi de cultiu amb els embrions seleccionats. Mitjançant l’ajut de l’ecografia, el metge introdueix dins de l’úter un altre catèter que servirà de guia per introduir-hi després, lentament i al lloc més adequat, els embrions.

Després de la transferència, la pacient ha de romandre en repòs uns 30 minuts aproximadament. Al final, se li indiquen les pautes que ha de seguir durant els dies següents, fins que es conegui el resultat de la prova d’embaràs, dues setmanes després de la punció fol·licular.

7. Criopreservació (“congelació”) embrionària:

La criopreservació d’embrions és una tècnica que permet preservar, mitjançant la congelació, els embrions excedents d’un cicle de FIV per al seu ús posterior.

La criopreservació augmenta les possibilitats d’èxit del cicle en els casos en què no hi ha gestació després de la transferència “en fresc”, o bé facilita una altra gestació en cas que ja s’hagi aconseguit aquesta en l’anterior transferència embrionària. Aquest procés suposa per a la pacient una forma senzilla de poder fer una nova transferència embrionària sense necessitat d’haver de repetir l’estimulació hormonal i els controls que requereix un cicle complet de FIV. També permet conservar els embrions en cas que aparegui, de forma imprevista, alguna contraindicació per fer “en fresc” la transferència embrionària a l’úter.

No obstant això, és un procés molt delicat en què els embrions passen per diferents medis per tal d’aconseguir una total deshidratació de les cèl·lules. Posteriorment s’hi incorpora un medi que actua com a crioprotector durant el descens de la temperatura i que permet que l’embrió es mantingui en una situació latent, sense cap tipus d’activitat, submergit en nitrogen líquid.

No tots els embrions que s’obtenen són vàlids per a la criopreservació. Només es duu a terme la criopreservació si la qualitat embrionària és bona.

Com es fa la descongelació i la transferència d’embrions criopreservats?

En el cas de la transferència d’embrions prèviament congelats, la pacient es visita i se li indiquen les pautes de medicació que haurà de seguir per preparar l’úter, generalment uns preparats hormonals per via oral o transdèrmica. Al voltant del dia 12-14 del cicle es fa una ecografia de valoració i seguidament es fixa el moment adequat per realitzar la transferència.

El nombre d’embrions que s’intentarà transferir s’escollirà, en funció de les característiques individuals de cada parella.

Prèviament a la transferència d’aquests embrions cal procedir-ne a la descongelació i a l’avaluació de la viabilitat per ser transferits. Tot i que hi ha una elevada variabilitat, es calcula que serà viable al voltant del 70% dels embrions descongelats. Aquest és un procés invers a la congelació, en el sentit que s’ha d’aconseguir una rehidratació correcta de l’embrió després d’eliminar-ne el crioprotector. Després d’això, es deixen en medi de cultiu fins al moment de la transferència, que es farà de manera idèntica a la que s’ha descrit anteriorment en el procés de transferència d’embrions “en fresc”.