dones risc

Preservació de la fertilitat en dones de risc

A qui va adreçat aquest programa?

Hi ha dones que poden perdre prematurament la seva funció reproductiva per un mal funcionament dels ovaris, la qual cosa dóna lloc a una situació similar a la de la menopausa. Hi ha moltes causes i circumstàncies que poden provocar una menopausa prematura. Destaquem la cirurgia sobre l’ovari, determinades malalties genètiques o autoimmunes i els tractaments oncològics de quimioteràpia i radioteràpia.

Què es pot fer en aquest casos?

Davant d’aquestes  situacions, hi ha diverses alternatives per tal de preservar la fertilitat de la pacient de cara al futur. Quan s’aconsegueixen oòcits madurs després d’una estimulació hormonal, es pot fer una criopreservació d’embrions o bé només d’oòcits. Si no hi ha hagut estimulació hormonal prèvia, es pot criopreservar directament el teixit ovàric.

Com es duu a terme la criopreservació d’embrions?

La criopreservació requereix un tractament d’estimulació ovàrica que s’inicia amb la regla i té una durada de dotze a catorze dies. Després d’aquest tractament es duu a terme la punció fol·licular ovàrica per obtenir els oòcits i fecundar-los, i posteriorment criopreservar els embrions mitjançant la tècnica de la vitrificació. Depenent de la resposta al tractament i de l’edat de la dona, els resultats poden variar, però de mitjana es pot preveure el 30% de taxa de gestació per cicle.

Com es duu a terme la criopreservació d’oòcits?

Es fa el mateix tractament que en el cas anterior, però, atès que no es disposa de mostra masculina adequada, es criopreserven directament els oòcits mitjançant la tècnica de la vitrificació.  Posteriorment, quan les condicions siguin les adequades, aquests oòcits podran ser fecundats al laboratori i, si tot va bé, s’obtindran uns embrions que s’implantaran a l’úter de la pacient. Aquesta és una tècnica més nova que,  darrerament, amb els últims avenços tècnics, ha incrementat molt la seva eficàcia. Es calcula que ja hi ha al món més de nou-cents nens vius nascuts  amb l’ajut d’aquesta tècnica. A Espanya, per poder-la posar en pràctica amb finalitat reproductiva, cal que el centre disposi de l’autorització administrativa específica que concedeixen les autoritats sanitàries. Aquest és el cas del nostre Centre, que la té des de l’octubre de 2007.

En quins casos no es pot dur a terme l’estimulació hormonal?

Quan no hi ha les condicions idònies o no es disposa del temps necessari per dur a terme tot el procés complet, o bé existeix alguna contraindicació per posar en pràctica l’estimulació ovàrica. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que davant de determinades malalties oncològiques no és aconsellable retardar l’inici de la quimioteràpia. En altres casos, aquest tractament hormonal pot estar contraindicat. Finalment, tampoc s’hauria de posar en pràctica aquesta estimulació si la pacient és molt jove i encara no ha iniciat els cicles menstruals. En totes aquestes situacions es podria plantejar una atra opció terapèutica: la criopreservació de teixit ovàric.

Com es duu a terme la criopreservació de teixit ovàric?

Es duu a terme mitjançant una intervenció quirúrgica per laparoscòpia en la qual es fa una extracció d'un fragment del teixit ovàric que es criopreservarà en el mateix acte quirúrgic. Es pot practicar en qualsevol moment del cicle i no requereix cap tractament previ, no retarda l’inici del tractament oncològic i es pot fer en pacients prepúbers. És una tècnica experimental, ara per ara, que només es pot dur a terme en centres autoritzats i altament especialitzats, i que va dirigida a pacients amb un alt risc de perdre la funció ovàrica o a d’altres a les quals no es poden aplicar els altres tractaments convencionals. 
Els resultats son prometedors, i fins ara en tot el mon, s’han descrit mes de cinquanta gestacions mitjançant aquesta tècnica. És imprescindible que la pacient tingui unes bones condicions físiques abans de sotmetre’s a la intervenció quirúrgica. La recuperació és ràpida i completa.

Com s’ha de decidir quina és la millor alternativa?

Cal fer un estudi individualitzat de cada cas, atès que en funció de l’edat, dels factors predictius de la resposta ovàrica i del tipus i urgència del tractament oncològic que ha de rebre la pacient, es decideix quina és la millor alternativa per tal de preservar la seva fertilitat. En el cas de malalties oncològiques, és imprescindible que les decisions es prenguin de forma consensuada amb la resta dels professionals mèdics que intervenen en el procés clínic de la pacient.