estudi esterilitat2

Estudi i diagnòstic de l'esterilitat

Què entenem per esterilitat?

Podem definir l’esterilitat com la dificultat que té una parella per aconseguir un embaràs de forma natural després d’un període de relacions sexuals regulars sense ús d’anticoncepció.

Quan considerem que una parella hauria de començar un estudi d’esterilitat?

En general, s’accepta que una parella que fa un mínim d’un any que manté relacions sexuals sense mesures anticonceptives i que no aconsegueix l’embaràs hauria de consultar el ginecòleg per tal d’intentar esbrinar les possibles causes que provoquen aquesta dificultat. En alguns casos poden donar-se circumstàncies que aconsellin iniciar aquest estudi abans que hagi passat un any.
Un factor molt important a tenir en compte és l’edat de la dona, ja que sabem que les dones, a partir dels trenta-cinc anys, experimenten una disminució en la capacitat reproductiva que s’intensifica, encara més, a partir dels quaranta anys.

Quines proves s’han de fer?

Actualment, l’estudi de l’esterilitat s’ha simplificat molt, però encara hi ha un mínim de proves indispensables tant en l’home com en la dona i que, en cas de tenir un resultat clarament patològic, orienten cap a la indicació d’un tractament determinat. Aquestes proves són:

  1. Seminograma: L’estudi de les característiques del semen en l’home és essencial per a la valoració de l’home en la parella estèril.
  2. Determinacions hormonals en sang: La reserva ovàrica s’estudia amb les determinacions de la FSH, la LH i l’estradiol al tercer dia del cicle. Això permet avaluar la capacitat de resposta a l’estimulació ovàrica, sobretot amb vista a la fecundació assistida. La determinació de la progesterona en la segona fase del cicle serveix per determinar si els cicles són o no ovulatoris. En el cas de sospita de disfuncions ovulatòries en dones amb cicles molt llargs o amb absència de menstruacions, els estudis hormonals haurien de ser més complets i també inclourien determinacions d’andrògens, prolactina, hormones tiroidees, etc.
  3. Histerosalpingografia: És un estudi radiològic que permet visualitzar la cavitat uterina i la permeabilitat de les trompes. S’injecta un contrast iodat a través del coll uterí, que passa posteriorment a la cavitat uterina i a les trompes de Fal·lopi, i que finalment surt per l’extrem de la trompa a la cavitat abdominal en el cas que no hi hagi obstruccions.
  4. Ecografia transvaginal: Es fa en el context de la revisió ginecològica, ja que permet diagnosticar patologia tant a l’úter com als ovaris, encara que no informi directament de la capacitat reproductiva.