Preguntes freqüents sobre la donació de semen

Com funciona la donació de semen?

El donant acudeix de forma lliure i voluntària al banc, on se l’informa àmpliament i, en aplicació de la legislació vigent, se li fan una sèrie de proves a fi de valorar el seu estat de salut física i psicològica. També es descarta el risc de transmetre alguna malaltia o defecte genètic conegut.

La donació de semen és retribuïda?

No. La donació de semen, tal com passa amb la donació de tot producte biològic, té caràcter gratuït i altruista, encara que la llei preveu que el donant pugui rebre una gratificació com a compensació per les molèsties ocasionades pel desplaçament i el temps invertit.

Qui pot ser donant?

Pot ser-ho qualsevol home d’entre divuit i trenta-cinc anys sense malalties conegudes i sense antecedents familiars de patologies transmissibles genèticament. Ha de tenir l’exploració física, les proves analítiques prescrites en la legislació i l’estudi de la qualitat seminal totalment normals.

Un cop seleccionat el donant, al llarg d’uns mesos es recullen donacions seriades que es criopreserven sense que aquestes mostres puguin encara utilitzar-se per a tècniques de reproducció assistida. Al cap de sis mesos de l’última donació, les mostres poden considerar-se hàbils, sempre que, de nou, totes les proves analítiques que es duen a terme en aquesta segona fase resultin totalment normals.

Com se selecciona el donant adequat?

La selecció del donant per a una pacient determinada la duu a terme el mateix banc, basant-se en la utilització de les mostres d’un donant que tingui la màxima compatibilitat amb la parella receptora, tant pel que fa a l’aspecte extern (talla, raça, color d’ulls, etc.) com des del punt de vista analític (compatibilitat de grup sanguini i Rh).

Hi ha una limitació en l’ús de semen d’un mateix donant?

La llei estableix que un mateix donant pot generar un màxim de sis embarassos (Llei 14/2006). Quan s’arriba a la xifra esmentada, el banc ha de procedir a la destrucció de l’excedent de mostres restants d’aquest donant.

És possible arribar a conèixer la identitat del donant?

No, en principi, no. La llei estableix que la identitat del donant ha de quedar protegida a tots els efectes.
En circumstàncies molt excepcionals, i sempre sota control legal i autorització judicial, es podria arribar a conèixer la identitat del donant si estigués en perill la vida o la salut del fill. En aquests casos, la revelació de la identitat no implicaria, en cap cas, la determinació legal de la filiació.

On es conserven les dades dels donants?

Les dades dels donants han de custodiar-se sota el secret més estricte al banc de dades del centre i de forma encriptada al Registre Nacional de Donants de Gàmetes i Preembrions, que reuneix les dades de tots els centres i serveis amb autorització administrativa, agregats per comunitats autònomes i reunits en una base central única nacional que és administrada pel Ministeri de Sanitat i Consum.

Com obtenir més informació?

A/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.   Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Tel.: 93 227 98 98
Horaris: de dilluns a divendres de 8 a 20 h, festius i caps de setmana de 10 a 13 h