primera visita sense cost
primera visita de reforç psicològic gratuïta

Donants

Moltes parelles amb problemes de fertilitat han de recórrer a l'ús de gàmetes de persones donants per a poder tenir fills. La donació és un acte generós, gràcies al qual moltes d'aquestes parelles podran fer realitat el seu gran somni: Convertir-se en pares.

Jo també vull ser donant!

OVOclínic
banksemen

 

 

Tractaments parelles

La majoria de les anomalies que pateixen les parelles amb dificultats per a quedar-se embarassats es poden diagnosticar mitjançant estudis i tenen tractament. El coneixement real de la situació clínica permet orientar a la parella sobre les diferents alternatives.

Inducció a l'ovulació
Inseminació Artificial
Fecundació “In Vitro”
Cicle Natural
Recepció d’òvuls

Tractaments dones

Disposem d'un banc de semen de donants per a aquelles dones, sense parella masculina, que desitgen tenir fills. A més de la donació, cal aplicar una tècnica de reproducció assistida, ja sigui una inseminació artificial o un cicle de fecundació in vitro.

Inseminació Artificial amb semen de donant
Fecundació “In Vitro” amb semen de donant
Recepció d'embrions

Altres tractaments

A FIVclínic oferim una amplia gamma de servies necessaris i complementaris a la reproducció assistida emmarcada dins del context de l’Hospital Clínic de Barcelona, un dels centres hospitalaris de més prestigi internacional de l’Estat espanyol.

Diagnòstic genètic preimplantacional
Biòpsies testiculars
Banc de semen
Serodiscordants VIH
Altres Subespecialitats

Estudi esterilitat

Cal realitzar un estudi complert de l'esterilitat a l'home i a la dona que, en cas de tenir un resultat clarament patològic, orienta cap a la indicació d'un tractament determinat. L’estudi d’esterilitat s’ha simplificat molt, però encara existeixen un mínim de proves indispensables.

Esterilitat
Infertilitat

Preservació fertilitat

Els nostres especialistes realitzen les tècniques més innovadores en preservació de cèl·lules sexuals per a pacients que desitgen preservar la fertilitat perquè encara no volen ser pares i a pacients joves afectes de càncer per tal d'evitar els efectes adversos dels tractaments de quimioteràpia o radioteràpia.

Preservació fertilitat de la dona en risc
Preservació per altres motius. Vitrificació

 

A qui va orientat aquest tractament?

Aquesta tècnica representa un recurs en algunes pacients que no han aconseguit desenvolupament multifolicular (varis fol·licles) en tractaments d’estimulació ovàrica. D’aquesta manera es poden augmentar les possibilitats d’embaràs fent ús dels oòcits de la pròpia dona. També pot ser una opció en aquelles pacients en què l’estimulació ovàrica estaria contraindicada, com per exemple quan hi ha  associades determinades malalties de base.

Tot plegat fa que la fecundació “in vitro” amb cicle natural sigui un recurs útil per aconseguir embaràs amb les pròpies gàmetes en algunes pacients orientades prèviament a la donació d’oòcits.

En què consisteix el cicle natural?

Aquesta tècnica de reproducció assistida consisteix en fer un seguiment ecogràfic i analític a una pacient durant el seu cicle ovàric normal. En el transcurs d’aquest cicle i durant la primera fase del mateix (que dura aproximadament 14 dies) la pacient és visitada entre dues i cinc ocasions. Aquest seguiment permet valorar el creixement fol.licular i endometrial, fins que arriba un punt en què es factible l’obtenció de l’òvul que s’està desenvolupant.
Durant tot aquest procés, la pacient no segueix cap tipus de medicació, doncs s’aprofita el cicle natural que la pròpia dona té normalment.
Per l’obtenció de l’òvul, es segueix la mateix tècnica que en la FIV convencional.
La fecundació i la transferència de l’embrió es realitza igual que en els altres casos de fecundació “in vitro”.

Quants cicles naturals es poden fer? Cal esperar molt de temps entre un tractament i un altre ?

No existeix un màxim de número de cicles naturals que es puguin realitzar. No obstant, sabem que si en 6 intents no s’ha aconseguit embaràs, la probabilitat d’èxit en successius tractaments és molt baixa.
D’altra banda, al no administrar-se cap medicació, en cas de no aconseguir embaràs en un intent, es pot tornar a intentar amb el següent cicle sense necessitat d’esperar més temps.

Què vol dir “parelles serodiscordants”?

Entenem com a parella serodiscordant la parella en què un dels dos membres és seropositiu al virus de la immunodeficiència humana (VIH) i l’altre és negatiu, la qual cosa obliga a l’ús del preservatiu en les relacions sexuals a fi d’evitar la transmissió vírica al membre sa. Aquest fet impossibilita de manera indirecta la possibilitat d'aconseguir descendència.

Què es pot fer per prevenir la transmissió de la infecció al fetus, i des de quan?

Fa uns quinze anys es van publicar els primers naixements de nens sans fills de parelles serodiscordants al VIH, en les quals l’home era positiu i s’havia sotmès a tècniques de rentat seminal. Actualment és una tècnica àmpliament estesa, que té com a objectiu alliberar el semen de les partícules virals capaces de transmetre la infecció.

Quan està indicat el rentat seminal?

Està indicat en aquelles parelles amb desig reproductiu en què l’home es troba infectat pel virus VIH però presenta un curs clínic estable i ben controlat. Cal un informe mèdic que avali aquest requisit.

Per ser inclosos en aquest programa de reproducció, ambdós membres de la parella han de complir requisits idèntics d’altres parelles candidates a tècniques de reproducció assistida, tant pel que fa a l’estudi de la dona com a la quantitat i qualitat espermàtica mínima. S’ha de considerar que el “rentat” sempre redueix dràsticament el nombre d’espermatozoides hàbils del semen ejaculat.

Què és una inseminació amb rentat seminal?

Les dones de les parelles incloses en aquest programa són sotmeses a un tractament d’estimulació de l’ovulació —de la mateixa manera que en les inseminacions artificials de parelles seronegatives— i a un seguiment clínic i ecogràfic per establir la maduració dels fol·licles ovàrics (que contenen els oòcits). Així mateix, en aquest seguiment es comprova la negativitat del VIH en la dona i es desaconsella mantenir relacions sexuals fins al dia de la inseminació.

En el dia fixat com a òptim, es realitzen diversos rentats de les mostres seminals procedents del semen ejaculat, a fi d’intentar alliberar-lo de cèl·lules contaminades pel virus, així com de tota partícula viral residual. Si en la mostra final el laboratori de virologia confirma per tècniques de PCR la negativitat de la detecció de VIH, es procedeix a la inseminació de la pacient. En cas que aquesta determinació resulti dubtosa o positiva, es cancel·la la inseminació i es procedeix a la destrucció total de la mostra seminal.

Quantes inseminacions amb rentat poden fer-se?

En aquestes parelles es poden fer entre tres i sis inseminacions, en funció de la valoració mèdica de cada cas. Si en aquests intents no s’aconsegueix la gestació desitjada, s’aconsella la realització d’una FIV amb microinjecció espermàtica (ICSI). Vegeu apartat “Fecundació in vitro”.

Què és una FIV amb microinjecció espermàtica (FIV-ICSI) en parelles serodiscordants al VIH?

Un cicle de FIV-ICSI amb rentat seminal està indicat en aquelles parelles en què no s’ha aconseguit la gestació mitjançant inseminació o en aquells casos en què la recuperació espermàtica després dels “rentats” és insuficient per a la inseminació però suficient per a la correcta valoració de la PCR viral. També està indicada en les parelles serodiscordants que, a més, consulten per esterilitat.

En aquests casos, els espermatozoides rentats es fan servir de forma diferida, la qual cosa obliga a la seva crioconservació (congelació). Això permet l’acumulació de espermatozoides “rentats” i negatius al virus procedents de diverses ejaculacions en pacients amb una baixa qualitat espermàtica. El cicle de FIV no difereix dels cicles realitzats en parelles VIH negatives.

Hi ha algun risc de transmetre la infecció per VIH?

El rentat seminal minimitza espectacularment la possibilitat de transmissió de la infecció del virus VIH, però encara que aquest sigui un risc mínim, no es pot garantir  la impossibilitat de transmissió de la infecció.

Existeixen altres riscs o efectes secundaris atribuïbles a les tècniques de rentat?

No. Només apareixen molt ocasionalment algunes complicacions que són degudes a les tècniques de reproducció assistida, ja sigui una inseminació o una FIV, i que per tant no tenen cap relació amb el fet d’haver dut a terme un rentat seminal.

Què és el diagnòstic genètic preimplantacional?

El diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) és una tècnica que permet la detecció d’alteracions cromosòmiques i també de malalties genètiques hereditàries en els embrions obtinguts per fecundació in vitro (FIV). D’aquesta manera, mitjançant el DPG les parelles amb risc de transmetre alguna alteració o malaltia genètica a la seva descendència tenen la possibilitatd’ aconseguir un embaràs a partir d’embrions no afectes.

La unitat de reproducció assistida de l’Hospital Clínic va aconseguir el primer naixement amb DGP l’any 1998 i des de llavors molts pacients han aconseguit el naixement de fills sans mitjançant aquesta tècnica. Paral·lelament han anat augmentant el nombre d’indicacions i també el nombre de malalties diagnosticades amb DGP.

DGP Biopsia biòpsia embrionària
DGP Biopsia2 biòpsia embrionària

Quin és el marc legal?

El marc legal del DGP és la Llei 14/2006 de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, i concretament l’article 12, on s’indica quan està permès realitzar un cicle de DGP.

Quines són les indicacions actuals per fer el DGP?

Està indicat realitzar un cicle de DGP en els següents supòsits

  1. Progenitors portadors d’alteracions cromosòmiques (translocacions recíproques, translocacions robertsonianes o inversions). Es pretén disminuir el risc de generar embrions cromosòmicament desequilibrats.
  2. Progenitors portadors de malalties monogèniques. Les més freqüents són: malaltia de Huntington, fibrosi quística, síndrome X-fràgil, distròfia muscular de Duchenne, malaltia d’Steinert. També es poden fer diagnòstics per malalties monogèniques menys freqüents (veure llistat de malalties realitzades al nostre centre).
  3. En casos molt seleccionats pot estar indicat el DGP per a l’estudi de possibles alteracions en el nombre de cromosomes (screening d’aneuploïdies). És el cas de pacients amb avortaments de repetició, o també en pacients amb fallides repetides de implantació, és a dir, pacients que aconsegueixen l’embaràs però, repetidament, aquest embaràs acaba sense prosperar, ja que s’interromp en una fase molt precoç. En aquests casos es proposa un estudi complert de tots els cromosomes de l’embrió.

Es poden seleccionar embrions per altres finalitats?. Es preveu que augmentin les indicacions del DGP?

Sí, actualment també és possible utilitzar el DGP per a altres finalitats. Concretament la Llei de reproducció assistida amplia a tercers la possibilitat d’aplicar el DGP amb finalitats terapèutiques, habitualment per tractar germans afectes de malalties hematooncològiques molt greus. En aquests casos és possible seleccionar els embrions histocompatibles (DGP-HLA), és a dir, els que tenen una gran similitud immunològica amb la persona a tractar, per a dur a terme la gestació. Posteriorment en el moment del part, s’extreurà sang del cordó umbilical del fetus seleccionat a través d’aquesta tècnica de DGP, la qual es podrà preparar i utilitzar després per fer un transplantament.

D’altra banda, la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida (CNRHA) mitjançant autorització expressa també ha autoritzat realitzar DGP en casos de predisposició a determinades malalties d’origen genètic com el càncer de mama i/o ovari familiar (BRCA1,BRCA2).

És previsible un augment de les indicacions del DGP per un millor coneixement de les malalties d’origen genètic.

En què consisteix el DGP?

Per dur a terme el DGP és necessari sotmetre’s a un tractament de FIV per a l’obtenció d’un determinat nombre d’oòcits els quals seran fecundats mitjançant la tècnica de microinjecció espermàtica (ICSI). Els embrions obtinguts es deixen en cultiu al laboratori i al tercer dia postfecundació, quan l’embrió té de sis a vuit cèl·lules, es procedeix a realitzar la biòpsia embrionària. La biòpsia consisteix a extreure una cèl·lula de cada embrió per poder-ne analitzar el contingut genètic. Recentment s’ha desenvolupant també el DGP amb embrions en estadi de blastocist (cinquè dia postfecundació) i biòpsia embrionària de cèl·lules del trofoectoderm mitjançant làser.

Per a la diagnosi es poden aplicar les següents tècniques:

  • FISH: per analitzar un nombre determinat de cromosomes, generalment els implicats en una alteració cromosòmica determinada
  • aCGH: per a l’estudi complert de tots els 24 cromosomes
  • PCR: per a l’estudi de mutacions en els gens causants de les malalties monogèniques


Un cop realitzat el diagnòstic, es procedirà a la transferència d’aquells embrions no portadors d’alteracions cromosòmiques o malalties genètiques hereditàries.

Quina és la fiabilitat de la tècnica?

És superior al 90%. Tot i així es recomana la realització d’estudis de diagnòstic prenatal durant la gestació, per tal de minimitzar al màxim la possibilitat que es tracti d’un cas amb un resultat de fals negatiu.

Té riscos o efectes secundaris afegits?

No, pel que fa als efectes secundaris durant el cicle de FIV, no hi ha diferències amb els que apareixen en la resta de pacients en què no hi ha hagut un DGP.
Quant a la pràctica de la biòpsia, la probabiliat de dany a l’embrió és molt baixa, no superant el 0.6%.

Llistat de malalties monogèniques fins ara analitzades al nostre centre

Adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X
Calcificacions arterials idiopàtiques
Malaltia de Charcot-Marie-Tooth
Dèficit 2-metil-3-hidroxibutiril-CoA deshidrogenasa (MHBD)
Dèficit Ornitina Transcarbamilasa (OTC)
Distròfia fascio-escapulo-humeral
Distròfia muscular Becker
Distròfia muscular Duchenne
Exostosi múltiple hereditària
Fibrosi quística
Gangliosidosis GM1
Glucogenosi tipo 1A
Hemofilia
Heterotaxia lligada al cromosoma X
Hiperglicinèmia no cetòsica (NKH)
Hipocondroplasia
Lipofuscinosi ceroidea
Malaltia d’Steinert
Malaltia de Huntington
Miocardiopatia hipertròfica
Neurofibromatosi tipus I
Osteogènesi imperfecta
Malaltia de Pelizaeus-Merzbacher
Poliquistosi renal autosòmica recessiva (PQAR)
Predisposició càncer de mama i/o ovari familiar (BRCA1, BRCA2)
Retinosi pigmentaria
Sindrome de Brugada
Sindrome de Lowe
Sindrome de Lynch
Síndrome Rendu-Osler-Weber
Sindrome X-fràgil