primera visita sense cost
primera visita de reforç psicològic gratuïta

Donants

Moltes parelles amb problemes de fertilitat han de recórrer a l'ús de gàmetes de persones donants per a poder tenir fills. La donació és un acte generós, gràcies al qual moltes d'aquestes parelles podran fer realitat el seu gran somni: Convertir-se en pares.

Jo també vull ser donant!

OVOclínic
banksemen

 

 

Tractaments parelles

La majoria de les anomalies que pateixen les parelles amb dificultats per a quedar-se embarassats es poden diagnosticar mitjançant estudis i tenen tractament. El coneixement real de la situació clínica permet orientar a la parella sobre les diferents alternatives.

Inducció a l'ovulació
Inseminació Artificial
Fecundació “In Vitro”
Cicle Natural
Recepció d’òvuls

Tractaments dones

Disposem d'un banc de semen de donants per a aquelles dones, sense parella masculina, que desitgen tenir fills. A més de la donació, cal aplicar una tècnica de reproducció assistida, ja sigui una inseminació artificial o un cicle de fecundació in vitro.

Inseminació Artificial amb semen de donant
Fecundació “In Vitro” amb semen de donant
Recepció d'embrions

Altres tractaments

A FIVclínic oferim una amplia gamma de servies necessaris i complementaris a la reproducció assistida emmarcada dins del context de l’Hospital Clínic de Barcelona, un dels centres hospitalaris de més prestigi internacional de l’Estat espanyol.

Diagnòstic genètic preimplantacional
Biòpsies testiculars
Banc de semen
Serodiscordants VIH
Altres Subespecialitats

Estudi esterilitat

Cal realitzar un estudi complert de l'esterilitat a l'home i a la dona que, en cas de tenir un resultat clarament patològic, orienta cap a la indicació d'un tractament determinat. L’estudi d’esterilitat s’ha simplificat molt, però encara existeixen un mínim de proves indispensables.

Esterilitat
Infertilitat

Preservació fertilitat

Els nostres especialistes realitzen les tècniques més innovadores en preservació de cèl·lules sexuals per a pacients que desitgen preservar la fertilitat perquè encara no volen ser pares i a pacients joves afectes de càncer per tal d'evitar els efectes adversos dels tractaments de quimioteràpia o radioteràpia.

Preservació fertilitat de la dona en risc
Preservació per altres motius. Vitrificació

 

Què és un banc de semen?

El banc de semen té com a finalitat la crioconservació (congelació) d’espermatozoides per a la seva utilització diferida en tècniques de reproducció assistida, és a dir, que s’utilitzaran amb posterioritat al moment de la seva ejaculació.

Qui és candidat a criopreservar semen?

Aquests espermatozoides poden procedir de donants anònims que compleixen els criteris de selecció que marca la legislació vigent. També poden ser homes que sol·licitin la criopreservació dels seus propis espermatozoides, ja sigui per indicació mèdica, per exemple abans de sotmetre’s a tractaments que comprometen la seva fertilitat futura, com la quimioteràpia o radioteràpia, o per altres raons de tipus personal o psicològic.

Per a la fecundació in vitro, és necessari disposar de semen en el moment en què es realitzi l’extracció d’òvuls a la parella. Si no és possible obtenir-lo el mateix dia, per motiu de desplaçaments, compromisos laborals, problemes psicològics derivats de l’ansietat que provoca la recollida del semen en un moment precís o per altres raons, es pot recórrer a la criopreservació prèvia del semen.

També sol·liciten la criopreservació seminal alguns homes que pensen sotmetre’s a una vasectomia.

Quant de temps es conserva criopreservat el semen propi?

Les mostres de semen congelades no tenen una data límit per poder ser utilitzades, és a dir, la seva qualitat no es deteriora amb el pas del temps. De tota manera, els pacients estan legalment obligats a comunicar al seu banc el desig de seguir mantenint les mostres i, si fos el cas, a abonar el cost que pugui derivar-se’n.

En cas de mort de l’home, les mostres crioconservades han de ser destruïdes, excepte si l’esmentat pacient n’hagi fet cessió a una persona determinada, en escriptura notarial, per al seu ús en tècniques de reproducció assistida. Aquesta persona disposa d’un termini màxim de dotze mesos per a la seva utilització. Un cop transcorregut el termini, ja no les podrà utilitzar, atès que es procedeix a la destrucció de les mostres encara restants.

En quins casos és necessari recórrer al semen de donant?

Cal recórrer a la donació de semen en casos de parelles amb esterilitat per factor masculí extrem, també en aquelles parelles en què existeix un alt risc de transmissió de malaltia hereditària paterna i en casos de dones amb desig de descendència i sense parella masculina. A més de la donació, cal aplicar una tècnica de reproducció assistida, ja sigui una inseminació artificial o un cicle de fecundació in vitro.

 

A qui va adreçat aquest programa?

Hi ha dones que poden perdre prematurament la seva funció reproductiva per un mal funcionament dels ovaris, la qual cosa dóna lloc a una situació similar a la de la menopausa. Hi ha moltes causes i circumstàncies que poden provocar una menopausa prematura. Destaquem la cirurgia sobre l’ovari, determinades malalties genètiques o autoimmunes i els tractaments oncològics de quimioteràpia i radioteràpia.

Què es pot fer en aquest casos?

Davant d’aquestes  situacions, hi ha diverses alternatives per tal de preservar la fertilitat de la pacient de cara al futur. Quan s’aconsegueixen oòcits madurs després d’una estimulació hormonal, es pot fer una criopreservació d’embrions o bé només d’oòcits. Si no hi ha hagut estimulació hormonal prèvia, es pot criopreservar directament el teixit ovàric.

Com es duu a terme la criopreservació d’embrions?

La criopreservació requereix un tractament d’estimulació ovàrica que s’inicia amb la regla i té una durada de dotze a catorze dies. Després d’aquest tractament es duu a terme la punció fol·licular ovàrica per obtenir els oòcits i fecundar-los, i posteriorment criopreservar els embrions mitjançant la tècnica de la vitrificació. Depenent de la resposta al tractament i de l’edat de la dona, els resultats poden variar, però de mitjana es pot preveure el 30% de taxa de gestació per cicle.

Com es duu a terme la criopreservació d’oòcits?

Es fa el mateix tractament que en el cas anterior, però, atès que no es disposa de mostra masculina adequada, es criopreserven directament els oòcits mitjançant la tècnica de la vitrificació.  Posteriorment, quan les condicions siguin les adequades, aquests oòcits podran ser fecundats al laboratori i, si tot va bé, s’obtindran uns embrions que s’implantaran a l’úter de la pacient. Aquesta és una tècnica més nova que,  darrerament, amb els últims avenços tècnics, ha incrementat molt la seva eficàcia. Es calcula que ja hi ha al món més de nou-cents nens vius nascuts  amb l’ajut d’aquesta tècnica. A Espanya, per poder-la posar en pràctica amb finalitat reproductiva, cal que el centre disposi de l’autorització administrativa específica que concedeixen les autoritats sanitàries. Aquest és el cas del nostre Centre, que la té des de l’octubre de 2007.

En quins casos no es pot dur a terme l’estimulació hormonal?

Quan no hi ha les condicions idònies o no es disposa del temps necessari per dur a terme tot el procés complet, o bé existeix alguna contraindicació per posar en pràctica l’estimulació ovàrica. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que davant de determinades malalties oncològiques no és aconsellable retardar l’inici de la quimioteràpia. En altres casos, aquest tractament hormonal pot estar contraindicat. Finalment, tampoc s’hauria de posar en pràctica aquesta estimulació si la pacient és molt jove i encara no ha iniciat els cicles menstruals. En totes aquestes situacions es podria plantejar una atra opció terapèutica: la criopreservació de teixit ovàric.

Com es duu a terme la criopreservació de teixit ovàric?

Es duu a terme mitjançant una intervenció quirúrgica per laparoscòpia en la qual es fa una extracció d'un fragment del teixit ovàric que es criopreservarà en el mateix acte quirúrgic. Es pot practicar en qualsevol moment del cicle i no requereix cap tractament previ, no retarda l’inici del tractament oncològic i es pot fer en pacients prepúbers. És una tècnica experimental, ara per ara, que només es pot dur a terme en centres autoritzats i altament especialitzats, i que va dirigida a pacients amb un alt risc de perdre la funció ovàrica o a d’altres a les quals no es poden aplicar els altres tractaments convencionals. 
Els resultats son prometedors, i fins ara en tot el mon, s’han descrit mes de cinquanta gestacions mitjançant aquesta tècnica. És imprescindible que la pacient tingui unes bones condicions físiques abans de sotmetre’s a la intervenció quirúrgica. La recuperació és ràpida i completa.

Com s’ha de decidir quina és la millor alternativa?

Cal fer un estudi individualitzat de cada cas, atès que en funció de l’edat, dels factors predictius de la resposta ovàrica i del tipus i urgència del tractament oncològic que ha de rebre la pacient, es decideix quina és la millor alternativa per tal de preservar la seva fertilitat. En el cas de malalties oncològiques, és imprescindible que les decisions es prenguin de forma consensuada amb la resta dels professionals mèdics que intervenen en el procés clínic de la pacient.

Recentment s'ha observat un retard de la maternitat per diverses raons, ja siguin socials, circumstàncies econòmiques o exigències laborals. Això es tradueix en una major dificultat en aconseguir un embaràs degut a que s'objectiva una disminució important en el nombre i qualitat dels òvuls a mesura que avança l'edat de la dona. La criopreservació d'oòcits en dones menors de 38 anys i amb una reserva ovàrica conservada pot permetre posposar la maternitat, possibilitant l'ús d'aquests oòcits en un futur quan la dona desitgi l'embaràs.

Què entenem per infertilitat?

Són infèrtils aquelles parelles que aconsegueixen fàcilment les gestacions, però en les quals aquestes gestacions s’interrompen repetidament abans que el fetus sigui viable.

Quan hauria de començar l’estudi d’infertilitat?

Considerem adequat descartar factors que augmentin el risc que torni a produir-se un pèrdua gestacional a partir de dues interrupcions espontànies prèvies.

Quines són les proves que s’han de fer?

L’estudi bàsic consisteix en les proves següents:

  1. Analítiques de sang per determinar :
    1. Cariotips (estudi dels cromosomes a la sang), tant en la dona com en l’home.
    2. Estudi de trombofílies en la dona (anomalies en la coagulació de la sang), tant adquirides com hereditàries.
    3. Serologia luètica.
  2. Histerosalpingografia o histeroscòpia (estudi de la cavitat uterina).
  3. Estudi de l’endometri (mucosa interna de l’úter): Es fa una petita aspiració d’aquest teixit durant l’exploració ginecològica.
  4. Ecografia ginecològica per via transvaginal (valoració de l’úter i els ovaris).

Afortunadament, la majoria de les anomalies que podem diagnosticar mitjançant aquests estudis tenen tractament. En cas que no en tinguin, el coneixement real de la situació clínica permet orientar la parella sobre les diferents alternatives a seguir.